Resultats de la cerca

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla

En la posició d’oposada, jugà a la Residència Joaquim Blume des del 1996 El 1998 fitxà per l’Universidad de Burgos, on competí a la Superlliga i participà en competició europea El 2001 marxà als Estats Units, on jugà als Colorado Buffaloes fins la temporada 2004-05 Amb la selecció espanyola juvenil guanyà un Campionat d’Europa 1998 i amb l’absoluta també participà en un Campionat d’Europa També jugà partits amistosos amb la selecció catalana

L’organitza sota diferents fórmules el Club Ciclista Manlleu en memòria del primer president de l’entitat Fou una cursa amateur fins el 1980 i, a partir de llavors, es formulà com a critèrium en un circuit de 800 m al centre de la població Entre els guanyadors hi figuren José Luis Laguía, Antoni Esparza, Celestino Prieto, Joaquim Llach, Miguel Indurain i Julián Gorospe Des del 2009 és l’epíleg del calendari de les grans clàssiques

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

El seu patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Juanet i Salvador Sarrà Els promotors foren Joan Oliver i Xavier Benguerel Publicà set llibres i un opuscle en català Cal destacar-hi les Elegies de Bierville , de Carles Riba, Llunyania , de Carner, El llibre del sentit , de Josep Ferrater i Móra i obres de Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver, i C A Jordana L’editoral tancà en tornar Oliver i Benguerel a Catalunya

De contingut variat i ric, publicà treballs molt notables sobre història, arqueologia i aspectes científics de les terres gironines Hi collaboraren Pere Alsius i Torrent, Josep Ametller i Viñas, Joaquim Botet i Sisó, Enric-Claudi Girbal, Emili Grahit, Josep Pascual i Prats, JNarcís Roca i Farreras i Narcís Viñas i Serra Redactada normalment en castellà, publicà ja des del primer número algunes collaboracions en català, generalment de tipus poètic Lluís Batlle i Prats publicà un índex d’autors 1946

Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una “oració” on aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesia, en castellà i en català, i traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici Foren fills seus Pere Joan Noguera i Climent València 1762 — l’Olleria, Vall d’Albaida 1811, jurista, secretari de la inquisició, catedràtic i autor de tractats jurídics i Vicent Joaquim Noguera i Climent Tingué el títol de marquès de Càceres

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Titulat el 1893 De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 1888, la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets 1900, demolida, la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions 1900, i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 1907 La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner