Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
encapçalament
Mot, o mots, que encapçalen cadascun dels articles d’un diccionari, una enciclopèdia, etc.
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Mot provinent d’una llengua indígena americana, introduït en una altra llengua no americana.
L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat…
adjunt
Gramàtica
Dit del mot o dels mots que acompanyen els elements essencials de la proposició.
Per exemple en el meu germà ha treballat tot el dia , meu és un adjunt de germà
metaplasme
Retòrica
Alteració d’un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes.
latria
Mot que significa ‘adoració’ i forma part d’expressions com ara culte de latria
.
iodo-
Química
Forma prefixada del mot iode, que indica la presència del iode en un compost.
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II
preventiu | preventiva
Militar
Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.
cantilena
Música
Mot emprat com a sinònim de melodia lírica i expressiva, tant vocal com instrumental.
Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "
auxesi
Retòrica
Figura per la qual hom usa un terme altisonant en lloc del mot propi.