Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
dodo
Ornitologia
Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes, de la família dels ràfids, de la mida d’un gall dindi, amb el cos rabassut i les ales petites, endèmic de l’illa Maurici i extingit al segle XVII.
sarià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids, de 90 cm, que és de color brunenc a les parts superiors, blanquinós a les inferiors i presenta un plomall dret a la base superior del bec.
Té les potes i el coll llargs i el bec ample i amb l’extrem ganxut S'alimenta d’insectes, petits rèptils i baies Habita a les regions estèpiques del Paraguai
pardal roquer

Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
quarter
Cadascuna de les quatre parts en què hom considera dividit el cos d’un animal, especialment d’un quadrúpede o d’un ocell, en seccionar-lo pel seu pla de simetria longitudinal i per la seva meitat transversal.
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
polit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és semblant al becut, però de bec més curt, i té el plomatge més fosc amb el pili llistat de bru i blanc.
Habita al centre i al N d’Europa i és poc abundant i migratori als Països Catalans
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
abellerol

Abellerols
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de cos esvelt, d’uns 28 cm, de colors vius, amb predomini sobretot de verds a les ales, a la cua i al dessota, i de grocs al coll i parts superiors.
De costums gregaris, viu en terreny obert i es posa sovint als fils de telègraf Hom el troba a les regions càlides d’Europa als Països Catalans és corrent durant l’estiu El seu nom alludeix al règim alimentari, a base d’abelles i de vespes
xarxet marbrenc

Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina