Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
isòcrona de tempesta
Meteorologia
Línia que uneix els punts que enregistren a la mateixa hora el pas de la mateixa pertorbació atmosfèrica.
És emprada sobretot per al seguiment de les pertorbacions intertropicals, de desenvolupament molt ràpid
pol celeste
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
pas polar
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre els punts que ocupen la matiexa posició sobre dos pols consecutius.
superfície tangent a una altra superfície
Matemàtiques
Superfície que, en un punt o en diversos punts, té el mateix pla tangent de la superfície donada.
baldufa
Tecnologia
Eina que serveix per a fer els allotjaments a les peces que hom ha de tornejar entre punts.
moviment pendular
Geografia
Mobilitat de la població entre dos punts separats del territori donada per motius laborals o d’estudi principalment.
És característic d’aquest tipus de moviment la regularitat diària, si bé també es consideren moviments pendulars els desplaçaments regulars de cap de setmana o de vacances per motius d’oci
paràstic
Botànica
En fil·lotaxi, cadascuna de les línies helicoidals secundàries que uneixen els punts d’inserció de fil·lomes obliquament contigus.
Els paràstics són particularment palesos en les crassulàcies, en les pinyes i en els capítols d’algunes compostes
embastar
Indumentària
Tecnologia
Ajuntar o assegurar amb una costura de punts llargs o bastes (allò que hom ha de cosir després).
pla complex
Matemàtiques
Pla de ℝ 2
obtingut mitjançant la identificació dels punts < x
, y
> amb els nombres complexos x
+ iy
.
Aquest pla rep també el nom de pla de Gauss o de Gauss-Argand Un punt z = < x , y > admet una representació en coordenades polars i, per tant, z = ρ ⋅ cos θ + i ⋅ sin θ que, d’acord amb la identitat d’Euler, hom escriu z = ρ ⋅ e i⋅θ Aquesta expressió permet de calcular amb facilitat les potències dels nombres complexos i extreure'n les seves arrels n -èsimes Resulta aleshores que la fórmula de Moivre s’expressa