Resultats de la cerca

Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Ha ocupat els càrrecs de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació 1991-95 i Secretari General de la UAB 1998-2002 Investigador vinculat a l’InCom Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat professor visitant de la Ohio University i ha escrit nombrosos treballs i articles especialitzats en els àmbits del periodisme, la cultura de masses, la història de la cultura i de la comunicació, les polítiques comunicatives i la identitat cultural…

Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…

Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà com a guionista…

Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea i el…

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any següent fou…

Estudià piano amb Maria Canela al Conservatori de Música del Liceu, i harmonia i composició amb Cristòfor Taltabull El seu catàleg inclou composicions per a piano, veu i piano, violoncel i flauta Les seves obres per a piano han estat presentades per intèrprets de la talla d’Àngels Presutto, Montserrat Massagué, Josefina Gómez-Toldrà i Naomi Kimura en diversos països europeus i del continent americà Dins del conjunt de la seva obra, que inclou més d’un centenar de peces, cal esmentar Danza breve per a piano 1960, Elegia per a violoncel i piano 1990, Sonatina per a piano 1990, Imatges 1991 per…

Estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal i entre el 1961 i el 1962 fou deixeble de direcció de Sergiu Celibidache i Franco Ferrara, a Siena Aquests estudis els compaginà amb una estada a París amb Louis Forestier 1960-63 per ampliar la seva formació L’any 1962 guanyà el concurs Guido Cantelli de direcció, fet que li possibilità dirigir al Teatro alla Scala de Milà 1965 A partir d’aquest mateix any fou sollicitat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Liverpool i altres orquestres britàniques, especialitzant-se en el repertori romàntic alemany El 1969 actuà als festivals de…

Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme  Com a periodista collaborà a  Serra d’Or  i  El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit musical…

Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003,  Talaiot 2006,  Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i  Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb  Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen,  L’enigma Perucho…

Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El sedimento…