Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Ricardo Teruel García
Futbol
Futbolista.
Defensa dret, s’inicià a la Penya Saprissa 1933-34, d’on passà a l’Espanyol Aficionats i, posteriorment, al primer equip a l’estiu del 1935 Debutà a primera divisió al desembre del 1935 Fou campió de Catalunya 1937, 1940 i de la Copa d’Espanya 1940 Jugà fins l’any 1954 a l’equip espanyolista, amb un total de 133 partits de Lliga en tretze temporades, en les quals també fou cedit al Mallorca 1947-48, Real Santander 1950-52 i Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53 Fou quatre vegades internacional per Espanya, i també formà part de la selecció de Catalunya i de Barcelona en partits…
José Antonio Zaldúa Urdanavia
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-71 procedent del Real Valladolid La temporada 1964-65 anà cedit a l’Osasuna Jugà un total de 339 partits amb el Barça, 145 dels quals a la Lliga, i marcà 168 gols Fou capità diverses temporades i conquerí tres títols de Copa 1963, 1968, 1970 i la Copa de Fires 1966 Posteriorment, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1971-75, la primera temporada a primera divisió, jugant 126 partits abans de retirar-se Internacional absolut en tres ocasions, també formà part de la selecció de Catalunya en quatre partits entre el 1966 i el 1973
Francisco Roig Genís
Tennis
Tennista i entrenador, conegut com Francis Roig.
Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis
Luis Filipe Madeira Caeiro
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Figo.
Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or
Esteban Vigo Benítez
Futbol
Jugador i entrenador de futbol conegut amb els noms de Esteban i Boquerón.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-87 procedent del Màlaga Jugava d’extrem i de migcampista i disputà un total de 344 partits amb la samarrera blaugrana i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Recopes 1979, 1982, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Es retirà al Màlaga el 1991 Jugà tres vegades amb la selecció espanyola A, dues amb la B, sis amb la sub-23 i tres amb l’olímpica Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Barcelona C, el Jerez, el Dinamo Bucarest, el Lleida i l’Hèrcules
Luis Arrizabalaga Moriones
Pesca esportiva
Pescador i dirigent esportiu.
Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca,…
Meritxell Almagro Nieto

Meritxell Almagro Nieto
Club Tennis Taula Calella
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals
teoria de Stern
Química
La més completa de les teories de la doble capa elèctrica, enunciada per O. Stern l’any 1924 i que combina el concepte de doble capa rígida de Helmholtz amb el de la capa difusa de Gouy i Chapman.
La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…
Les necessitats plàstiques o estructurals en l’alimentació
Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies estructures de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina