Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
Niccolò Lancia
Història
Vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria (entre el 1331 i el 1335), en substitució d’Ot de Novelles.
El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
Joana Bel
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Ha publicat els poemaris El risc de l’aigua i el silenci 1990 i No sé si imagino 1999 A la nit el bosc es belluga és poesia per a infants És autora del llibre de narracions Parèntesi 1986 Ha tingut cura de l’antologia Poemes de la vinya i el vi 2003
monestir de Veruela

Entrada del monestir de Veruela (Saragossa)
© Jaume Ferrández
Monestir
Antic monestir cistercenc situat a Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, fundat per Pero de Atarés (1146) amb monjos procedents de Scala Dei (Gascunya, Occitània).
Abandonat arran de l’exclaustració 1835, fou cedit als jesuïtes 1877, que hi installaren el noviciat D’entre els edificis monàstics, perfectament conservats, es destaquen l’església segle XIII, de tres naus i girola, el claustre, gòtic, amb una galeria superior renaixentista, la sala capitular i el refetor El monestir acull un museu del vi
Barletta
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, vora l’Adriàtica.
Centre agrícola vi, oli, cereals, hortalisses, té indústries derivades de l’agricultura també hi ha fàbriques de productes químics i de ciment És alhora un actiu port pesquer i comercial Entre els monuments artístics sobresurten la catedral ss XII-XV i una enorme estàtua de bronze, del s IV, probable representació d’un emperador romà
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Al s VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
txec | txeca
Història
Individu d’un poble de llengua eslava del subgrup occidental.
Empesos pels àvars, els txecs s’installaren a Bohèmia segle VI, on constituïren la base de la població que més tard segle IX formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia, que constitueixen l’actual República Txeca
Rin de la Carrasca

Vista de Rin de la Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat situat a tramuntana del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), sobre els contraforts de la serra del Jordal.
Resten els murs de les dues cases que el formaven, Rin de Dalt i Rin de Baix, de l'església de Sant Vicenç, del segle XII, i d'un trull de vi A prop, hi ha una borda rehabilitada i una casa de nova construcció, vinculades a Rin de Dalt i Rin de Baix, respectivament
classe de lluminositat
Astronomia
Subdivisió emprada en astrofísica per a reunir els estels del mateix tipus espectral, segons el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan
Pilar Portella i Estrada
Art
Artista plàstica.
Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904 A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 aportà un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI 1911 un gerro de terra cuita decorat amb crisantems
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina