Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular denominada…

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans

Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De quan les…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…

Es dedicà i s’especialitzà en historietes i humorisme gràfic Collaborà al TBO 1938, El Gato Negro , amb les Aventures de Buster Keaton i Aventures de Charlot i a Chispa Aviat s’orientà vers l’humor de l’absurd i els acudits fantàstics i de terror, amb la finalitat d’atreure un públic adult Creà els personatges de Topolino i Franciskostein per la revista Mata Ratos , i també Super Manolo , Aspirino i Colodión , etc Féu d’animador al curtmetratge El torero tarumba , realitzat per Salvador Mestres Cridat pel realitzador Àngel Puig-Miquel, el 1953 s’establí a Caracas, on treballà com a animador…

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…