Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
Concordi Gelabert i Alart
Música
Compositor i crític musical.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on tingué entre els seus professors A Nicolau i el violinista D Sánchez i Deyà El seu nom consta entre els dels fundadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona Durant vint anys treballà com a professor de solfeig a l’Escola Municipal i fou director artístic de la companyia discogràfica Gramophon També fou comentarista de Ràdio Associació de Catalunya i exercí durant molts anys la crítica musical al diari republicà El Diluvio Entre les seves composicions destaquen les sarsueles El huertecillo i El desterrado , i posà música a…
,
melisma
Música
Grup de notes que es canta sobre una sola síl·laba.
El terme s’utilitza sobretot en el cant pla litúrgic Un melisma pot arribar a tenir entre vint i trenta notes L’estil melismàtic es contraposa al sillàbic, en el qual a cada síllaba correspon una sola nota Entre l’un i altre se situa l’estil neumàtic, en el qual a cada síllaba correspon un petit nombre de notes Els cants de la missa en els quals abunda més l’estil melismàtic són l’alleluia, el gradual i el tractus També són usuals en algunes formes dels responsoris de l’ofici Generalment tan sols alguns passatges d’aquests cants utilitzen melismes molt llargs, mentre que en la…
gramòfon
Música
Aparell per a la reproducció del so basat en el fonògraf.
El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en 1901-02 Els…
Pere Vigués i Guàrdia
Literatura catalana
Assagista.
Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…
Alfred Opisso i Vinyas
Literatura catalana
Novel·lista, historiador i publicista.
Fou metge a Tarragona, on destacà com a promotor d’activitats culturals El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí “La Ilustración Ibérica” 1882-1900 Collaboràen la publicació madrilenya “El Social” i a “Catalònia”, i fou crític d’art i codirector de La Vanguardia Escriví una quarantena d’estudis histò-rics, mèdics i tècnics, sovint signats Carlos de Mendoza , entre els quals Arte y artistas catalanes 1900, Historia de España y de las repúblicas latino-americanas 1915, en vint-i-cinc volums, i Metges literats catalans 1923 En castellà és també autor de novelles El grito de la…
Josep Maria Garrut i Romà
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977…
Ramon de Semir d’Arquer
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
Vinculat al Centre Excursionista Barcelonès i, posteriorment, al Club Muntanyenc Barcelonès, que presidí 1935-39, 1948-51 Durant els anys vint dugué a terme una important activitat als Pirineus El 1931 formà part de la primera junta del Comitè Català de Refugis de la federació catalana El 1940 participà en la fundació del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també formà part del Grup d’Exploracions Subterrànies GES Feu divulgació de les valls pirinenques amb la publicació de mapes i guies com ara Mapa de les altes valls de l’Éssera 1935 i Vall Ferrera 1936 Collaborà amb l’Editorial Alpina…
María José Sánchez Soler
Gimnàstica
Gimnasta artística coneguda com Pepita.
Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’…
refugi Vicenç Barbé

Refugi Vicenç Barbé
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi del Bruc (Anoia).
Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’…
Enrique Castro González

Enrique Castro González, Quini
FC Barcelona
Futbol
Futbolista conegut amb els nom de Quini i El brujo.
Davanter centre, destacà per la seva facilitat golejadora i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-84 procedent de l’Sporting de Gijón 1968-80 i 1984-87 Guanyà la Copa del Rei 1981, 1983, la Recopa d’Europa 1982 i la Copa de la Lliga 1983 amb el Barça Jugà a primera divisió 448 partits –100 dels quals al FC Barcelona–, en què marcà 218 gols i guanyà el trofeu Pichichi al màxim golejador en cinc ocasions Amb la selecció espanyola jugà 35 partits, i disputà dues Copes del Món 1978, 1982 i una Eurocopa 1980 L’1 de març de 1981, en acabar un partit al Camp Nou, fou segrestat vint-i-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina