Resultats de la cerca

Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana

Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada

Cal no confondre el significant amb les emissions concretes de cada parlant, ja que cadascú té unes característiques fonètiques peculiars, dintre les quals, però, en condicions normals, hi ha els indicis acústics suficients que permeten als oients d’identificar les estructures fonològiques rellevants, és a dir, els significants Una transcripció fonològica consisteix, doncs, en una representació gràfica dels significants que eviti les inconsistències de les grafies corrents home , /óme/, examen , /egzámen/, eixam /ešám/, etc

Situada a la Bresse, a la vora del riu Saona Ciutat industrial, té indústria alimentària, tèxtil, siderúrgica, mecànica i química Mercat de vins i port fluvial important Drassanes Saquejada pels vàndals i per Àtila 451, fou capital del regne de Borgonya al segle VI, i fou ocupada pels àrabs l’any 732 Al segle IX esdevingué centre del comtat de Chalon , que el 1267 fou cedit pel comte Joan I al duc de Borgonya

Gràcies al gran desenvolupament econòmic enregistrat des de la fi del segle XIX, l’evolució demogràfica ha estat ascendent l’any 1950 no arribava encara als 100000 h Principal nucli industrial del país ciment, cervesa, sucre, farineres i tabac, és també un centre administratiu i turístic Resta unida per ferrocarril amb Sud-àfrica, Eswatini i Zimbàbue És un important port exportador i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Eduardo Mondlane, fundada el 1962

Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hitita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi

Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil

És situada a la part oriental de les muntanyes Kafue Flats, a la vall del riu Kafue, afluent del Zambezi Gràcies a la seva excellent situació geogràfica ha experimentat un important creixement econòmic i demogràfic És un mercat agrícola i un nucli d’indústries farineres i del cotó És també un nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Zambia, fundada el 1965

Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció