Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
Johann Pachelbel
Música
Compositor, organista i pedagog alemany.
Vida Inicià els estudis musicals amb Heinrich Schwemmer, que li ensenyà les primeres nocions de música, i amb GC Wecker, amb el qual aprengué composició i interpretació instrumental El 1669 ingressà a la Universitat d’Altdorf, però l’abandonà al cap d’un any a causa del seus migrats recursos econòmics El 1670 es matriculà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on gaudí d’una especial consideració per les seves excepcionalment bones qualificacions Gràcies a les seves demostrades aptituds musicals, les autoritats acadèmiques determinaren que continués estudiant al centre sota la supervisió de…
Tetralogia
Música
Conjunt de quatre òperes de Richard Wagner —Das Rheingold (‘L’or del Rin’, 1869), Die Walküre (‘La valquíria’, 1870), Siegfried (1876) i Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1876)—, basades en les llegendes escandinaves que donaren origen al cant dels Nibelungs, i titulat conjuntament Der Ring der Nibelungen (‘L’anell dels Nibelungs’).
Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment
nacionalsocialisme
Història
Política
Conjunt de doctrines del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
(NSDAP), el qual, dirigit per Adolf Hitler
, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
El Deutsche Arbeiterpartei DAP Partit Obrer Alemany, fundat pel gener del 1919 per Anton Drexler, prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, vulgarment conegut com a partit nazi i, alhora, en un programa de 25 punts redactat per Drexler, Feder i Hitler, explicità públicament els seus objectius La “bíblia nazi” fou, però, el llibre Mein Kampf ‘La meva lluita’, de Hitler, del qual, en el decenni de 1930-40, foren impresos milions d’exemplars L'obra d’Alfred Rosenberg Der Der Mythus des 20 Jahrhunderts ‘El mite del segle XX’, entre altres obres seves, i l’…
Alois Melichar
Música
Compositor, escriptor i director d’orquestra austríac.
Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die…
Sperontes
Música
Poeta i antòleg musical alemany.
Estudià dret a la Universitat de Leipzig, ciutat on s’installà cap al 1720 Collaborà amb diversos músics escrivint els textos de nombrosos singspiele La seva obra poètica més important és la collecció de cançons estròfiques publicada entre el 1736 i el 1745 amb el títol Singende Muse an der Pleisse Gairebé la totalitat de les seves peces anaven acompanyades de música extreta de composicions vocals i instrumentals populars a l’època, preferiblement a la manera de l' style galant La seva contribució fou important en el desvetllament de la cançó alemanya durant el segle XVIII
Victor Holländer
Música
Compositor alemany, conegut també pel pseudònim d'Arricha del Tolveno.
Estudià a Berlín, dirigí orquestres als teatres d’Hamburg i Budapest i passà una temporada als Estats Units, concretament a Milwaukee i Chicago De nou a Europa, dirigí concerts i teatres a Londres durant sis anys Entre el 1901 i el 1913 actuà al capdavant de l’orquestra del Metropoltheater de Berlín, on estrenà diverses obres, i des del 1908 fou director al Neue Operettentheater, també a Berlín El 1934 emigrà als Estats Units Escriví moltes obres per al teatre, entre les quals hi ha les operetes Double Dealings 1898 i Der Sonnenvogel 1907, a més de peces per a piano i cançons
Heinrich Vogl
Música
Tenor i compositor alemany.
Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians
Eva Campos Reber
Hípica
Amazona, jugadora de polo.
Practicà el polo des de ben jove seguint la tradició familiar i assolí un hàndicap 0 Competí en l’àmbit internacional representant l’equip Villacampos, juntament amb l’amazona Marjolein van der Win i els genets Jan Schonlau i Darío Campos També formà part d’altres equips, com el que integren Valerie Pizzorno, Valerie Fraychenaud i Brigitte Gauthier Participà en el primer torneig de polo femení sobre neu que es disputà a la localitat argentina de Bariloche 2007 Formà part de l’equip organitzador de la Copa José O’Neill, que es disputa anualment a les installacions del Reial Club…
Joseph Paul Goebbels

El ministre Speer, el doctor Ley i el doctor Goebbels
© Fototeca.cat
Història
Estadista alemany.
Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que…
Ferruccio Benvenuto Busoni
Música
Pianista, compositor i teòric italià.
Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina