Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
malaltia de Crigler-Najjar
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per l’absència o per la manca d’activitat de l’enzim UDP-glucuroniltransferasa, necessari per a la conjunció hepàtica de la bilirubina.
Afecta els nadons que presenten icterícia i alteracions en el sistema nerviós central manta vegada és conseqüència d’un tractament amb fenobarbital Fou descrita pels metges nord-americans John F Crigler 1919 i Victor A Najjar 1914
Amuq
Sèrie de fases de poblament de la plana d’Antioquia durant el Neolític i les primeres edats dels metalls, segons la nomenclatura dels arqueòlegs nord-americans.
Les fases A i B són neolítiques les fases C a F, calcolítiques les fases G a J, bronze antic La sèrie té interès pel marc cronològic que dóna per a les antigues cultures del Pròxim Orient
gedrita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat del grup dels amfíbols, (Mg,Fe2 +)5Al2[Si6Al2O2 2](OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, i forma sèrie isomorfa amb l’antofillita Es presenta en roques metamòrfiques i com a producte de metasomatisme El seu color és gris verdós o marró, i la seva duresa és de 5,5-6
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
Tolbukhin
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, a la Dobrudja, Bulgària.
Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona de caràcter interdepartamental que aplega professors i investigadors interessats en la recerca, la formació i la docència sociolingüística.
Formalment constituït el 1998 sota la direcció d’Albert Bastardas i Boada El 2007 es passà a denominar-se internament Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i des del 2010 el director és F Xavier Vila i Moreno
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773
August Wilhelm Ambros
Música
Musicòleg, pianista i compositor austríac.
Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es…
Davide Perez
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre…
Carles Gumersind Vidiella i Esteban
Música
Pianista i pedagog català.
Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina