Resultats de la cerca

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos

La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant

Germà del folklorista Francesc de Sales Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La…

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta Historica…

Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta

A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…

Ala del Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà al Futbol Sala Sant Cugat i poc després tornà a la disciplina del FC Barcelona, jugant a la divisió d’honor La temporada 2002-03 descendí a la divisió de plata El 2004 fitxà pel Futbol Sala Vilassar de Mar i posteriorment jugà al Manresa Futbol Sala, al Club Futbol Sala Vall del Tenes, al Montornès Futbol Sala, a l’Hospitalet Bellsport i al FC Barcelona B, combinant divisió de plata i primera divisió estatal Jugà amb la selecció catalana