Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Isabel Grifoll i Àvila
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edat mitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell
la Plana de Mont-ros
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell
Besalú
El nucli antic de la vila de Besalú, al voltant de la plaça de la Llibertat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament
positroni
Física
Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.
El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
línia lateral
Anatomia animal
Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis.
Consisteix en un sistema de canals mucosos superficials distribuït pel tronc i la cua, seguint la línia mitjana lateral, i pel cap en diverses línies ramificades Aquests canals s’obren a l’exterior, i llurs parets van proveïdes de botons sensorials semblants als gustatoris És el receptor de les vibracions i de la pressió de l’aigua, però en realitat la seva funció no és totalment coneguda
Cursa Cicloturista Aran-Comenges
Ciclisme
Cursa ciclista que recorre part de la Vall d’Aran i la regió occitana de la Gascunya.
Organitzada pel Club Ciclista Val d’Aran, sol coincidir amb la disputa de les etapes pirinenques del Tour de França Malgrat no tenir una periodicitat regular, el 2010 se n’havien dut a terme set edicions El recorregut s’inicia a Arties i finalitza al pla de Beret, i hi participen una mitjana de 150 ciclistes federats La cursa forma part del Circuit Ciclo Pirineus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina