Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Vilamur
Vilamur
© Fototeca.cat
Vila (1264 m alt.) i cap del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W d’aquest poble, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.
L’església parroquial Santa Maria, és originària al s XIII en resta un antic portal gòtic D’ella depèn la d’Emboniu El castell de Vilamur , que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur
coll de Bocacerç
Depressió (2 281 m) del massís de Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…
Setut
Coma
Coma del Baridà, dins el municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel S (pic de Setut, 2 877 m; portella de Setut; tossal Bovinar, 2 842 m).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut , l’emissari dels quals, el torrent de Setut , aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser
coll de la Marrana
Depressió (2 550 m) oberta entre el pic de Bastiments (2 881 m) i el Gra de Fajol (2 708 m), que comunica el circ d’Ull de Ter (Setcases) i la coma de Freser (Queralbs), al Ripollès.
Solanell
Despoblat
Despoblat del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al N de la vila de Castellbò, al vessant meridional del pic de Solanell (2009 m alt.), a la divisòria de les valls de Castellbò i de la Ribalera.
El lloc és esmentat el 839 La seva església parroquial estava dedicada a Sant Julià En substitució d’aquesta, es construí l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere El 1075 també està documentada una església dedicada a Santa Maria
El marc geogràfic de l’Alt Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…
la Baixa Cerdanya
Comarca
Comarca de Catalunya, a l’alta vall del Segre.
És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…
coma de Fenarroi
Coma de la vall de Barravés (Alta Ribagorça), dins el terme de Vilaller, al vessant W de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi
(2 575 m).
Al nord, la collada de Fenarroi 2 470 m alt, facilita la comunicació amb Caldes de Boí El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra
l’Estanyó
Estany
Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2 912 m), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo (Andorra).