Resultats de la cerca

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…

La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó

Les roques que s’originen per l’acumulació de palets són els conglomerats

Fundat el 2008, començà practicant kungfu i wushu, tot i que l’any següent passà a dedicar-se preferentment al taitxí Destaca Xevi Riera Roura

L’església actual construïda el 1779 és santuari de la Mare de Déu de Creixell , imatge d’alabastre policromat del segle XV No hi ha restes ni de la capella anterior ni de la força o castell de Creixell el castell era com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós el 1392 els Sagarriga que ja havien comprat Pontós el 1381 adquiriren del rei Creixell i Borrassà Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós,…

El gorg Blau 2 130 m alt, el més petit, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat 2 110 m alt És considerat també pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d’Évol Han donat origen a moltes llegendes

Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…