Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
generació Granta
Grup de joves narradors de les lletres hispanoamericanes segons la revista Granta.
Integra els narradors inclosos en una llista de vint-i-dos narradors que l’edició espanyola de la revista Granta considerà els millors narradors menors de trentra-cinc anys dins les lletres hispanoamericanes La integraven els espanyols Andrés Barba, Pablo Gutiérrez, Sonia Hernández, Javier Montes, Elvira Navarro i Alberto Olmos els argentins Oliverio Coelho, Federico Falco, Matías Néspolo, Andrés Neuman, Pola Oloixarac, Patricio Pron, Lucía Puenzo i Samanta Schweblin els xilens Carlos Labbé i Alejandro Zambra els peruans Santiago Roncagliolo i Carlos Yushimito del Valle el…
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…
Manuel Bayeu y Subías

Manuel Bayeu, Autoretrat (segona meitat del s. XVIII)
© (CC BY-NC-SA 3.0.0) Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor aragonès.
Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca
Radu Aldulescu
Música
Violoncel·lista i compositor romanès.
Estudià al Conservatori de Bucarest i debutà a la ràdio de la mateixa ciutat el 1941 A partir d’aleshores desenvolupà la seva carrera com a solista i com a membre integrant de formacions com l’Orquestra Filharmònica George Enescu de Bucarest 1950-64 o l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Establert des del 1969 a Itàlia, destacà igualment en el terreny de la música de cambra com a membre del Trio Roma 1972, amb els violinistes Salvatore Accardo i Luigi Bianchi Fou professor als conservatoris de Bucarest i París i feu cursos de perfeccionament a Santiago de…
Club de Boxa Olímpics Granollers
Boxa
Club de boxa de Granollers.
Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat durant els Jocs Olímpics de…
Antoni Bové Pérez
Basquetbol
Jugador de basquetbol i fisioterapeuta.
Jugà als clubs Santiago Apóstol, CE Laietà, RCD Espanyol i el CB l’Hospitalet durant divuit anys Treballà com a fisioterapeuta al CB l’Hospitalet 1976-81, al CB Granollers 1981-82 i al primer equip de basquetbol del FC Barcelona 1982-2016 Com a fisioterapeuta del Comitè Olímpic Espanyol participà en els Jocs Olímpics 1984-2008 És membre honorari de la National Athletic Trainer’s Association EUA i de l’Associació Italiana de Fisioterapeutes Esportius, i ha estat mereixedor de la medalla de l’orde esportiu de l’Estat espanyol 2006 L'any 2016 passà a formar part del projecte…
Josep Pedragosa i Monclús
Educació
Cristianisme
Sacerdot i educador.
Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l' amic dels pobres Fundà la Casa de Família 1905 i la granja-escola de Plegamans 1910, al servei de la infància abandonada Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles Publicà La educación familiar 1914, La función de los Tribunales para niños 1914, Organización de la beneficiencia 1927, Los problemas de la beneficiencia 1935, etc A…
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…
Joan Texidor i Cós
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona 1879-80, Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña 1884, Apuntes para la flora de España 1869, Flora farmacéutica de España y Portugal 1871, Nuevos apuntes para la flora de España 1872, Tratado de materia farmacéutica mineral 1873 i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática , en collaboració amb A Casasa 1885 Dirigí la revista El Restaurador Farmacéutico En…
Pompeu Audivert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina