Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
Joan Ramon Mainat i Castells
Periodisme
Periodista i productor de ràdio i televisió.
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, era germà d’un dels components del grup La Trinca, del qual fou collaborador Fou cap de promoció de Discos Edigsa i collaborador d’ El Correo Catalán , Oriflama , Tele-exprés , Mundo Diario , El Noticiero Universal , entre altres mitjans, i publicà llibres com Tretze que canten 1982 Posteriorment treballà per a diverses emissores de Radio Nacional de España i fou director de programes de RNE a Catalunya i de TVE a Catalunya 1988-91 Més tard fou responsable…
Renault España
Economia
Filial espanyola de Renault fundada l’any 2000.
Tingué un precedent en la Sociedad Anónima Española de Automóviles Renault SAEAR creada el 1908 per Louis Renault, que dugué una existència difícil a causa de la limitació de la demanda espanyola, la legislació proteccionista i, especialment des del 1939, per l’autarquia del primer franquisme SAEAR s’integrà el 1951 en l’empresa Fabricación de Automóviles Sociedad Anónima, sorgida d’un acord entre un grup d’industrials espanyols encapçalats pel militar Manuel Jiménez Alfaro i Nicolás Franco, germà del dictador, amb el vistiplau dels governs francès i espanyol Dedicada al muntatge d’automòbils…
Juan Ruiz de Alarcón y Mendoza
Teatre
Dramaturg.
Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius…
Ana María Olaria
Música
Soprano valenciana.
Estudià cant amb el seu pare a partir de setze anys Posteriorment es perfeccionà a Milà amb M Llopart i a Madrid amb L Rodríguez de Aragón El 1950 debutà amb un recital i un any més tard cantà la seva primera òpera Lucia di Lammermoor , a Tenerife El mateix 1951 interpretà el paper de Musetta La bohème al Gran Teatre del Liceu, on tornà el 1952 per a protagonitzar Rigoletto En anys successius es presentà amb èxit a Bilbao, Sevilla i Madrid, on el 1958 interpretà el paper titular de Marina , al costat d’A Kraus Els anys seixanta es decantà per l’opereta, tot i que continuà…
Aleksej Aleksandrovic Nikolajev
Música
Compositor i escriptor musical rus.
Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris…
Ángeles Chamorro Facúndez
Música
Soprano castellana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i aviat s’erigí com una de les veus joves més importants de la seva tessitura Debutà el 1955 amb diversos recitals de lied a Madrid Tres anys més tard, a Sevilla, actuà per primera vegada com a cantant d’òpera amb Rigoletto , al costat d’Alfredo Kraus Aviat fou contractada per a cantar als teatres d’òpera i festivals més importants, tant d’Europa com d’Amèrica Al Liceu de Barcelona, entre el 1969 i el 1977, interpretà nombrosos papers en obres com ara Les noces de Fígaro , Don Giovanni , Turandot , Fedora , Les Huguenots , Faust i…
,
François Faivre de Brémondans
Historiografia catalana
També dit Francisco Fabro Bremundán o de Bremondani, literat i polític, originari del Franc Comtat, que escriví en francès, italià i castellà.
Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix temps és…
Josep Alcina i Franch
Historiografia catalana
Antropòleg i arqueòleg.
Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…
Vicent Traver i Tomas
Historiografia catalana
Arquitecte i escriptor.
Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des…
Teresa Saporiti
Música
Soprano italiana.
El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina