Resultats de la cerca

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació…

Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta

Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia

Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren…

Començà en la Unió Esportiva de Sants i la temporada 1935-36 fitxà pel Club Esportiu Sabadell A mitja campanya passà al Vic i en l’edició 1937-38, en plena Guerra Civil Espanyola, jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana Les temporades 1939-40 i 1940-41 continuà amb el Barça Jugà de mig i en total disputà 79 partits com a barcelonista, amb 23 gols marcats Posteriorment jugà amb el Cadis 1941-43, l’Hèrcules Cadis 1943-44, Tortosa 1944-45 la Cava 1945-46 i Gràcia 1946-48

S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà

S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 Fitxà pel Picadero Jockey Club 1973-85, amb el qual guanyà sis Copes d’Espanya i sis Lligues, el CB Cantaires de Tortosa 1985-89, amb el qual aconseguí quatre Copes d’Espanya i tres Lligues, i el CB Masnou 1989-90, on també es proclamà campiona de Lliga Es retirà per una lesió el 1991 a les files del CB Vic Considerada set vegades millor jugadora de la Lliga, disputà 113 partits amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu i fou considerada històrica del bàsquet català 2009