Resultats de la cerca

Fundada el 1917 pels germans Roca, es dedicà inicialment a la producció de radiadors de ferro forjat El ràpid creixement en aquest negoci portà a altres activitats, com ara les primeres banyeres de ferro forjat el 1925 o la ceràmica, que provocà l’entrada amb força en el segment del parament del bany i els sanitaris Els anys seixanta entrà en el negoci dels aires condicionats i a la dècada dels vuitanta, en el de les ceràmiques per a paviments i revestiments Amb presència en més de 50 països, el grup facturà més de 1600 milions d’euros el 2004

Documentat del 1398 al 1434 Consta que collaborà ~1398 amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles tanmateix, hom creu que aquesta obra li és atribuïble totalment El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs Hom li atribueix diverses taules, ara disperses, originàries d’un mateix retaule de la Mare de Déu coll Haviland, Perpinyà coll Santamarina, Buenos Aires National Gallery, Ottawa Representa, al Rosselló, la transició cap al gòtic internacional

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

Estudià als EUA i posteriorment amplià la seva formació musical a Viena Debutà a Graz el 1954, i un any després fou contractat com a primer baix de l’Òpera de Munic El 1958 es presentà a Bayreuth en el paper de Heinrich Lohengrin A partir d’aleshores fou convidat als principals teatres germànics i també a Amsterdam, Florència, Torí, Buenos Aires i Edimburg Actuà regularment a Bayreuth i combinà el gran repertori amb les composicions de músics del segle XX El 1957 estrenà L’harmonia del món de P Hindemith, i el 1986, Belshazar de David Kirchner

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…

La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…