Resultats de la cerca
Es mostren 2402 resultats
François-Auguste Rodin

El pensador (1880-1900), d’Auguste Rodin. Un dels aspectes més innovadors de Rodin va ser fer visible en la matèria de l’escultura l’empremta manual del treball de l’escultor
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor francès.
Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875 l’…
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…
,
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent,…
Joaquim Nin i Tudó

Joaquim Nin i Tudó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Nin i Tudó Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys Nomenat alferes de cavalleria 1878, un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que dirigia a Cuba És…
Hausson

Hausson
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut l’il·lusionista i prestidigitador Jesús Julve i Salvadó.
Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…
Antoni Siurana i Zaragoza
Economia
Política
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…
Foment de Pietat Catalana
Institució fundada el 1916 per Eudald Serra i Buxó, sota la presidència honorària dels bisbes de Catalunya, destinada a editar en català llibres religiosos a uns preus assequibles.
Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” 1909 i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” 1913, ambdues a càrrec del fundador Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes 1923, i el 1926 nasqué l' Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès que la Dictadura de Primo…
col·loquier
Literatura
Actor popular que, al País Valencià, intervenia en les festes públiques amb la recitació mimada de romanços o de col·loquis.
Solia actuar des d’un balcó o, més sovint, dalt d’un entaulat, a les places de poble i a les barriades de València Al s XVIII, l’espectacle anava a càrrec d’un sol colloquier, el qual solia declamar monòlegs o bé estrafeia diàlegs, si el text comportava més d’un personatge Posteriorment, ja sovintejà la participació d’un altre actor, de vegades una dona, i en una darrera etapa, l’actuació esdevingué una forma teatral primària, anomenada joc Les obres recitades o representades, escrites prèviament, eren de caràcter còmic i en vers, i eren precedides i seguides per execucions musicals de…
Roser Camí

Roser Camí en una escena de l’obra Rei i senyor
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional destaca la intervenció en…
Maria Eugènia Alegret i Burgués
Dret
Jurista.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’Escola Judicial del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina