Resultats de la cerca
Es mostren 5909 resultats
Eix Diagonal
Eix viari que uneix les comarques centrals amb el litoral català en unir Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Inaugurat al començament de desembre del 2011, l’eix connecta de sud-oest a nord-est les principals infraestructures viàries catalanes, com són la C-31, la C-32, l’AP-7, l’A-2, i l’Eix Transversal, i millora el trànsit de llarg recorregut, les comunicacions intercomarcals i la mobilitat a l’entorn de les principals poblacions del recorregut L’eix té 67 km de longitud i inclou trams de nova construcció i d’altres ja existents Les obres, que finalitzaren mig any abans del previst, tingueren un pressupost de 368,4 milions d’euros El model de construcció adoptat ha estat el sistema…
bandúrria
bandúrria
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, molt comú en la música popular hispànica.
De dimensions reduïdes uns 50 cm, caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts catorze que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant atesa l’escassa durada del seu so Des del s XIV ha evolucionat notablement al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes sol 3 — re 4 — la 4 al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4, a les quals fou…
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa…
Julio Le Parc
Pintura
Pintor argentí.
En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats…
Sant Quirze de Viladamat
Art romànic
El lloc de Viladamat pertanyia en època medieval a la parròquia de Sant Feliu de la Garriga, però per la seva dedicació suposem que ja devia existir d’antic la capella sufragània de Sant Quirze, que era situada als afores i al sud-oest del nucli actual de la població, en el paratge dit el pla de la Capella, on hi ha el pont de Sant Quirc i el mercadal de Sant Quirc L’any 1571 és esmentada aquesta capella de Sant Quirze i santa Julita, com a agregada a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga Al començament del segle XVII hom construí la nova església de Sant Quirze dins el poble…
Sant Miquel de Castellar (la Pobla de Roda)
Art romànic
A tramuntana del despoblat de Torrueco hi ha la casa Castellar amb una petita capella dedicada a sant Miquel, sense culte, d’origen romànic És documentada ja cap al 988 llavors el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou en aquest lloc i altres heretats de la rodalia Al començament del segle XI potser hi volgueren fundar els senyors de Lierp un monestir—només és una hipòtesi—ja que un abat del monestir de Sant Miquel consta entre els electors del bisbe Borrell 1017 Longobard de Torrueco lliurà l’oratori de Sant Miquel amb els drets parroquials a l’església de…
John Hothby
Música
Compositor i teòric anglès.
Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a…
mecànica racional
Tecnologia
Nom donat tradicionalment a la mecànica teòrica clàssica, per oposició a la mecànica aplicada
.
La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional explica, en…
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou nomenament com a…
Pacheco
Llinatge de la noblesa castellana, important durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.
Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina