Resultats de la cerca

Format a Llotja amb Salvador Gurri, estudià tres anys a Roma pel seu compte i, en 1790-95, pensionat per la Junta de Comerç Allà aconseguí el primer premi de l’Accademia di San Luca, de la qual fou vicepresident El 1796 exposà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona De la seva obra, mal coneguda, cal esmentar les estàtues allegòriques d' Àfrica i Amèrica 1802 al pati de la Llotja barcelonina, que, malgrat l’exotisme exigit pel tema, palesen un rigorós neoclassicisme

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà set Lligues 1992-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i disputà tres finals de la Copa d’Europa 1996, 1997, 1998 El 1999 marxà a Itàlia i jugà amb el Gifa Città di Palermo En el període 1994-99 fou seixanta-una vegades internacional amb Espanya, i disputà tres Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits en bronze 1997, argent 1998 i or 1999

Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…

És important pel seu caràcter cultural i didàctic i per la influència universal sobre crítics i teòrics del film