Resultats de la cerca
Es mostren 2674 resultats
matriu semidefinida positiva
Matemàtiques
Matriu simètrica tal que tots els determinants corresponents a les submatrius quadrades que contenen el primer element són positius o nuls (si cap no és nul, la matriu és dita definida positiva).
Aquestes matrius corresponen a matrius de productes escalars Així, la matriu és semidefinida positiva pel fet d’ésser
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià
dansa de Campdevànol
Folklore
Dansa, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.
Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot…
nadala
Música
Cançó de Nadal.
Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…
Castell de Sant Feliu d’Avall
Art romànic
Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina