Resultats de la cerca
Es mostren 2200 resultats
Jehan Ariste Alain
Música
Compositor i organista francès.
S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
Rosa Granado Olvera
Atletisme
Atleta.
Fou campiona de Catalunya de 3000 m en pista coberta 1993, 1994 i de 10 km en ruta 1996 Establí els rècords catalans de 1000 m 1984 a l’aire lliure i de 3000 m en pista coberta 1988, distància en la qual fou una vegada subcampiona d’Espanya També competí en distàncies més llargues, com la mitja marató, i guanyà dues vegades la Jean Bouin l’any 1985, quan excepcionalment disputà dos cops dins del mateix any i en tres ocasions la Cursa de la Mercè
Carme Ballesteros Rosa
Atletisme
Atleta especialitzada en proves de fons.
Practicà l’aeròbic i la gimnàstica artística, abans d’iniciar-se en les curses de fons al final de la dècada de 1990 Fou campiona de Catalunya de marató 2002, 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya 2000 Disputà més de 25 maratons, amb una millor marca de 25856 h 2002, entre les quals destaquen les d’Amsterdam 2000, on fou sisena, i Nova York 2005 Fou també dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya 2005, 2006 Guanyà la cursa Jean Bouin 1999, 2004
Joan Balcells Fornaguera
Tennis
Tennista.
Començà a jugar al Club Natació Montjuïc i al Club Tennis Turó Formà part de l’equip espanyol sub-16 que conquerí la Copa Jean Borotra Debutà com a professional el 1996 L’any 2000 assolí la Copa Davis amb l’equip espanyol El seu lloc més alt en el rànquing de l’ATP fou el 57è Es retirà del circuit professional el 2004 A partir d’aleshores feu d’entrenador a l’Acadèmia Sánchez-Casal i el 2010 fitxà pel Club de Tennis Tarragona
Palmarès de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes
El jurat de la 52a edició del Festival de Cinema de Canes concedeix la Palma d’Or a Rosetta , una pellícula dirigida pels germans belgues Luc i Jean-Pierre Dardenne La decisió sorprèn la premsa especialitzada, que havia destacat l’alt nivell de les produccions de David Lynch The Straight Story , Atom Egoyan Felicia’s Journey , Takeshi Kitano L’estiu de Kikujiro , Tim Robbins The Craddle Will Rock o Pedro Almodóvar, que rep el premi a la millor direcció per Todo sobre mi madre
Byron Shewman
Voleibol
Jugador de voleibol.
El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA
René Clément
Fotograma de Jeux interdits , de René Clément
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic gascó.
Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina