Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Esportiu Europa de Barcelona 1915-28 El 1923 fou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya En tres ocasions formà part de la selecció catalana Un cop retirat, entrenà el primer equip de l’Europa 1929 Els anys cinquanta fou entrenador dels equips juvenils

S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983

Fou president de la Federació Catalana de Rugbi, que, sota el seu mandat, el 1934 decidí integrar-se a la Federació Internacional Amateur de Rugbi Durant el franquisme continuà lligat a l’esport com a dirigent regional de diferents federacions, com la de lluita i la de columbofília També fou directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona

Fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya Jugà al Sant Andreu i al Futbol Club Barcelona dels anys vint Fou tres cops internacional Jugà els dos partits que enfrontaren la selecció catalana amb un combinat anglès al febrer del 1925 Amb el FC Barcelona guanyà en cinc ocasions el Campionat de Catalunya 1926-30 i en tres el Campionat d’Espanya 1926, 1928, 1930

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE Santboiana, de la…

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, guanyà la prova de cavall amb arcs del Campionat d’Espanya 1960 Fou també subcampió d’aquesta mateixa prova en dues ocasions 1958, 1959 Amb la selecció catalana guanyà el Campionat d’Espanya del 1960

Començà a jugar al Club Natació Montjuïc i al Club Tennis Turó Formà part de l’equip espanyol sub-16 que conquerí la Copa Jean Borotra Debutà com a professional el 1996 L’any 2000 assolí la Copa Davis amb l’equip espanyol El seu lloc més alt en el rànquing de l’ATP fou el 57è Es retirà del circuit professional el 2004 A partir d’aleshores feu d’entrenador a l’Acadèmia Sánchez-Casal i el 2010 fitxà pel Club de Tennis Tarragona

Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela i de…

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador