Resultats de la cerca

Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc

Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Antoni Furnó i Brujo, Barcelona ARGUMENT Julián Pemartín GUIÓ JPemartín, Jaume Parera, JMArola FOTOGRAFIA JParera truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MÚSICA Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe ballables i cançons SO Parlo Films ANIMACIÓ Armand Tosquellas, José Carnicero AJUDANT D’ANIMACIÓ intercaladors Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, PGarcía, Irene Dalmau…

Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1988 8730 vots, a les europees de 1989 30490 vots i a les legislatives d’aquest mateix any 24406 vots El 1992 una sentència judicial obligà a canviar el nom del partit, que esdevingué Los Ecologistas, nom amb què concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 9879 vots i a les legislatives de 1993 11846 vots El seu portaveu-delegat de Catalunya ha estat Joaquim de Riva Ha publicat, entre d’altres, el butlletí Full Verd

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Fundat el 1949 sota la presidència de José Manuel Giménez, prengué el nom del bar del carrer d’Aribau on es creà El 1950 estructurà el seu primer equip de competició sota la direcció de Joaquim Rubio i amb corredors com Miquel Poblet, Antoni Gelabert, Bernardo Ruiz, Josep Serra, Bernardo Capó i Miquel Bover El mateix any debutà a la Volta Catalunya Organitzà competicions professionals i amateurs i gestionà els serveis tècnics en les curses Barcelona-Vilada i Barcelona-Manlleu-Barcelona

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos