Resultats de la cerca

Estudià peritatge industrial Militant del Partit Socialista del País Valencià  des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal Director general de mitjans de comunicació de la Generalitat Valenciana 1981-88 i president de la Diputació de València 1983-88, l’any 1988 fou designat director general d’institucions penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’interior, càrrec el qual dimití el 1994, arran de la fugida de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el…

Després d’estudis musicals a la Gran Bretanya, tornà a Catalunya, i l’any 1986 coincidí amb Carles Sabater , amb el qual formà el grup Sau i enregistrà el seu primer disc l’any següent No puc deixar de fumar , a partir del qual es convertiren gradualment en una de les bandes més populars de l’anomenat rock català , amb un total de deu discs i gires i concerts constants arreu dels Països Catalans Parallelament, formà grup propi, Pep Sala & la banda del bar, amb el qual enregistrà els àlbums Fins que calgui 1993 i Paranys de la memòria 1997 Després de la mort de Sabater 1999, Sala…

Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb  Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el premi Joaquim…

Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Després de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector 1980-86 Fou també secretari de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat…

Doctor en ciències econòmiques, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia de Doctors Titulat per la Universitat de Harvard, té una intensa trajectòria professional dins de la gestió d’entitats financeres El 1964 fou director d’inversions del Banc Atlàntic Cinc anys més tard, fou nomenat director general del Banco Asunción, al Paraguai En 1973-74 ocupà respectivament els càrrecs de conseller i director general a la Banca Jover i l’any 1978 fou nomenat director d’ Unió Industrial Bancària En 1991-99 fou director general adjunt executiu de…

Fou pilot de combat a la Segona Guerra Mundial i a la guerra de Corea, i rebé diverses condecoracions per la seva intervenció en diferents missions Seleccionat per la NASA  1959, l’any 1962 feu el primer vol orbital tripulat al voltant de la Terra a bord de la nau Friendship del programa Mercury Retirat del programa espacial el 1964, fou elegit senador demòcrata per Ohio 1974 i 1980 El 1998 esdevingué l’astronauta més veterà, en retornar a l’espai a bord de la nau Discovery Entre molts altres guardons, rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional 1999, juntament amb els…

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

El 1967 es graduà en enginyeria a l’escola tècnica de Karaganda, on des del 1969 formà part del PCUS de la RSS del Kazakhstan i n’ascendí els graons de la jerarquia secretari del comitè central del partit 1979, president del consell de ministres de la República 1984, primer secretari del partit 1989 i president del Soviet Suprem de la República 1990 Amb la desaparició de la Unió Soviètica  i la independència del Kazakhstan  1991, al desembre n’esdevingué president, càrrec que ha revalidat en eleccions successives els anys 1999, 2005, 2011 i, amb caràcter anticipat, 2015, eleccions que han…

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…

És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig  Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990,  Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…