Resultats de la cerca

L’any 1899 participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de tennis de dobles masculins amb R Tey 1907 Durant la dècada de 1900 i 1910 fou membre de la junta de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i l’any 1909 participà en la fundació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya, de la qual fou el primer secretari Publicà el llibre Lawn-Tennis 1914 Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou també un dels pioners de l’esquí a Catalunya

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Cinturó negre setè dan de taekwondo i mestre sisè dan d’hapkido S’inicià en les arts marcials el 1973 i des del 1980 dirigí l’Escola d’Arts Marcials Harondo d’Esparreguera, on també impartí classes Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, en la qual també exercí de secretari i delegat del departament d’hap-kido El 2009 fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de la Federació Espanyola de Taekwondo en reconeixement a la seva trajectòria esportiva

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar