Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Alaquàs

Castell d’Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…
Écija
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat pel Genil, al límit amb Còrdova.
D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar…
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
KaNgwane
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica vora el límit fronterer amb Eswatini.
Tenia una extensió de 3823 km 2 i uns 400 000 habitants, majoritàriament swazis, i la capital era Louisville El 1984 fou declarat bantustan autònom Desaparegué amb la supressió de l’ apartheid 1991, i el seu territori passà a formar part de la província de Mpumalanga Transvaal Oriental
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…
Kilpisjärvi

Vista del Kilpisjärvi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac a la frontera de Suècia i Finlàndia, prop del límit territorial amb Noruega.
pes màxim
Transports
Pes límit que és permès en ordre de vol d’acord amb regulacions específiques.
Cavallussa
Caseria
Caseria del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al límit històric amb Castella.
les Cases d’Ivanyes
Llogaret
Llogaret del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al límit històric amb Castella.
Pineda de Bages

Pineda de Bages
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), al límit occidental del terme.
La urbanització, és a tocar de Sant Iscle de Bages, és un barri residencial de la burgesia manresana, que va crèixer considerablement entre el 1986 i el 1996 Construïdes al terme hi ha les capelles de Santa Llúcia, Sant Isidre, Sant Valentí i Sant Sebastià de les Brucardes, alguna de les quals en estat ruïnós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina