Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
aigua beneita
Aigua preparada amb una infusió de sal, sobre la qual el sacerdot ha pronunciat uns exorcismes i unes benediccions, emprada com a sagramental en la litúrgia cristiana.
pesto
Pesto
thebittenword.com (CC BY 2.0)
Gastronomia
Salsa elaborada a base de fulles d’alfàbrega fresca, all, formatges romà i parmesà, oli d’oliva, sal i pebre i, opcionalment, nous o cacauets o pinyons.
Propi de la Ligúria, especialment de Gènova, és característic de diversos plats de pasta de la cuina italiana
sulfenat
Química
Qualsevol sal o èster d’un àcid sulfènic, de fórmula general R1-S-OR2, on R2 és un metall, un líquid o un aril.
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
sobrassada
Sobrassada de Mallorca
Alimentació
Embotit cru, tou, vermell, fet amb pasta de carn de porc (i eventualment de boví), cansalada i greix de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies.
La barreja madura abans d’omplir-ne el budell i dessecar-se És típic de les Illes Balears i Pitiüses
gaspatxo
gaspatxo
© Dreamstime
Gastronomia
Plat típic d’Andalusia, preparat a base de tomàquet, ceba, cogombre, pebrot, molla de pa xopa de vinagre, tot ben esmicolat, i sal, oli i pebre, ben barrejat.
Hom el serveix fred i acompanyat, sovint, de daus de pa torrat i d’hortalisses
bifosfat
Química
Nom aplicat vulgarment a la sal que resulta de substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosfòric per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfat.
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina