Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Marià Antoni Espinal i Armengol
Pintura
Museologia
Pintor i col·leccionista.
Deixeble de Francesc Galí Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l’ Agrupació Courbet , acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis Reuní una important collecció de pintura gòtica hispànica on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró, que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao
Ramon Berard
Cristianisme
Missioner dominicà.
Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits
Fèlix Batlló i Barrera
Industrial.
Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona
Victoria Kent
Història
Política
Història del dret
Política i jurista espanyola.
Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York
Ramon Buldú i Nogués
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor, franciscà del convent de Barcelona (1832).
El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856
Santa Maria de Madrenys (Vilablareix)
Art romànic
Antiga capella, arruïnada, de la qual es diu que només resta el campanar, situada prop del mas Civils El lloc pertanyia a la propera comanda templera d’Aiguaviva, que més tard passà als hospitalers, i cal per tant cercar-li un origen anterior al 1312 N’hi ha notícies fins al 1772 Actualment, al costat del mas Civils, hi ha una capella dedicada a Sant Pere Màrtir, erigida el 1798
Torre de Carbonells (Vallfogona de Riucorb)
Art romànic
Aquesta fortalesa fou el centre d’una quadra del terme del castell de Vallfogona Hom sap que aquesta torre i tota la quadra de Carbonells fou una possessió de la sotscomanda templera, més tard hospitalera, de Vallfogona Per una visita prioral feta a la sotscomanda de Vallfogona l’any 1661, hom té referència que el terme de la torre i quadra de Carbonells ja es trobava rònec i despoblat
Antonio Valente
Música
Compositor i organista italià, actiu entre el 1565 i el 1580.
Cec de naixement, fou organista de l’església de Sant’Angelo a Nido de Nàpols L’any 1576 publicà a Nàpols, amb el títol Intavolatura de cimbalo, recercate, fantasie e canzoni francese , un llibre de tabulatura per a teclat, un dels primers exemples d’aquest tipus d’edicions Poc més tard, publicà una collecció de versets per a orgue en partitura Versi spirituali supra tutte le note Nàpols, 1580
Manuel Nunes da Silva
Música
Teòric de la música portuguès.
Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina