Resultats de la cerca

D’aparició setmanal i en llengua catalana, feia un seguiment de l’activitat esportiva a la ciutat i a les comarques de Lleida, però també tenia altres seccions en què se seguia el futbol en l’àmbit català La publicació era propera a la Joventut Republicana de Lleida i el primer director fou Rutilo Peris

Fundat el 1967, nasqué com a secció d’esquí de la Unió Excursionista de Catalunya de Vic Tanmateix, després de la primera junta esdevingué independent Els seus membres participen en diverses competicions catalanes i estatals Organitza cursos d’esquí alpí i de surf de neu a la Molina El 2011 tenia uns 1100 socis

Creada l’any 1971, inicialment fou presidida per Manuel Ferrari Tenia per objectiu donar suport als pilots gironins i organitzar curses, com el Ralli de la Garrotxa i el de Girona, després convertit en el Ralli Cales de Palafrugell Es mantingué activa fins l’any 1982 El seu pilot més destacat fou Salvador Servià

Fundada el 1978, disposa de seccions de muntanya, espeleologia i escacs La secció de muntanya participa en les competicions organitzades per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Anualment organitza la Caminada de Resistència Riudoms-la Mola-Riudoms, vàlida per a la Copa Catalana de Caminades de Resistència El 2010 tenia un centenar de socis

Obrí una fàbrica de pianos a París 1777 El 1792 s’exilià a Londres on tenia una sucursal i hi assimilà els progressos dels constructors anglesos El 1823 inventà el doble escapament, que facilita l’atac i la repetició de notes Construí les primeres arpes de doble moviment i inventà el sistema de forquetes

Fou fundada el 1930 i desaparegué l’any 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a la població Tenia una branca científica, un himne i un butlletí propis Organitzava excursions pel Collsacabra, el Montseny, les Guilleries i els Pirineus També disposava d’una estació meteorològica i feia un seguiment del cabal del Ter

Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…

La seva finalitat era la defensa dels interessos dels assalariats, independentment de llur ideologia, enfront dels patrons, i tenia representacions professionals i geogràfiques Des del 1906 hi predominaren les tesis revolucionàries i anarcosindicalistes de lluita contra l’estat burgès, particularment a través de la vaga Però a partir del 1914, a causa de la guerra, la confederació acceptà de cooperar amb l’administració i cercà la participació obrera en les decisions empresarials, sense renunciar a la lluita El 1921 els anarcosindicalistes i els comunistes abandonaren la CGT i crearen la…

Té l’origen en el manifest de l’organització catòlica UMOF Unió Mundial d’Organitzacions Femenines, que el 1955 publicà un manifest per a erradicar la fam al món, al qual s’adheriren el 1959 les dones d' Acció Catòlica a l’Estat espanyol Creada l’any següent, el 1961 féu la primera collecta, que el 1970 passà a ser duta a terme a totes les parròquies de l’Estat El 1973 s’independitzà d’Acció Catòlica i adoptà el nom actual Actualment les seves activitats es divideixen en cinc branques agrícola, educativa, sanitària, de promoció social i de promoció de la dona Ha dut a terme, a més, campanyes…

L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de Fluvià, en…