L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella. En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual. Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera. El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 (Valvaralia) i l’any 983. També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de Fluvià, en la seva acta de consagració de l’any 1066. De la parròquia de Sant Vicenç hi ha una notícia de l’any 1256. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és esmentada l’“ecclesia de Valveraya”. L’any 1316, en la redempció de bovatge al comte d’Empúries, el lloc és esmentat “Valle Veraya”, i en un document del 1317 és anomenat “Valveralia”. En els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada l’“ecclesia parrochialis sancti Vincencii de Valveraya”. L’església de Sant Vicenç de Valveralla tenia, fins el 1606, com a capella agregada l’església de Sant Miquel de Ventalló, avui cap del terme. L’actual església de Sant Vicenç és situada dins el nucli de la població i fou construïda a mitjan segle XVIII.