Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format…

Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment…

De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador…

Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma,…

El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca, amb apunts…

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja…

Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona  i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó 1001, aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya 988 – 1035, germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s xii Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un convent, on…