Resultats de la cerca

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu,…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de…

Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus principals treballs…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989, …

Després de vuit mesos de deliberacions, el Tribunal Suprem va confirmar el 29 d’agost la victòria de John Dramani Mahama en les eleccions celebrades al desembre del 2102 En la consulta, Mahama, candidat del Congrés Nacional Democràtic CND, havia obtingut el 50,7% dels vots, segons la Comissió Electoral Nana Akufo Addo, del Partit Nacional Patriòtic PNP, n’havia aconseguit el 47,7% Akufo Addo, que va felicitar el seu rival en conèixer la sentència, havia rebutjat el resultat de les presidencials en considerar que hi havia hagut irregularitats en alguns collegis electorals en…

La remodelació del Govern i el retorn d'André Mba Obame a l'oposició van marcar l'agenda política del país Amb tants canvis en el Govern, el president, Ali Bongo Ondimba, consolidat després de l'àmplia victòria del seu partit en les eleccions legislatives del desembre del 2011, es va desfer dels polítics afins al seu pare, el president Omar Bongo, mort a Barcelona el 2009 En el càrrec de primer ministre va designar Raymond Ndong Sima, un home del nord que va formar un govern en el qual destacava l'absència d'opositors i de la vella guàrdia Amb una oposició desfeta…

El 1974 emigrà de Polònia amb la seva mare Establert el 1977 a la Gran Bretanya, estudià filosofia i literatura a Oxford Els anys vuitanta s’inicià a la BBC en el camp dels documentals i els anys noranta obtingueren ressò diversos reportatges seus sobre Rússia i els Balcans El 1998 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, The Stringer , al qual seguí  Last Resort 2000, ambdós situats a la Rússia actual La història d’amor lèsbic My Summer of Love 2004 fou el seu primer èxit important i guanyà, entre d’altres, els premi Alexander Korda, dels BAFTA El 2011 estrenà…

Especialista en cros i fons, s’entrenà a les ordres del seu pare, Manel Pla S’inicià al Club Natació Montjuïc i també competí al CN Barcelona-l’Hospitalet, el Futbol Club Barcelona i el Santuxu de Bilbao En categories júnior i promesa fou campiona d’Espanya i de Catalunya, tant en cros com en pista, i competí en europeus i mundials de cros i en l’europeu júnior i sub-23 de pista En categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya de cros 2003, 2004, 2008, 2013 i de pista en 1500 m 2009 i 5000 m 2001, 2002, 2006, 2007 També ha estat campiona d’Espanya de 5000 m 2006…

D’origen mexicà, es practica per parelles en partits a trenta punts, amb una raqueta de tennis i una pilota de goma pneumàtica –en el seu inici, de tennis– en un frontó curt, de 30 m de llargada, 10 m d’amplada, 10 m d’alçària i 4 m de contracanxa És la modalitat de la pilota que aglutina un nombre més gran de practicants, ja que és la més senzilla de practicar Comprèn dues especialitats la preolímpica i l’olímpica La primera, que es juga amb una pilota de goma i es practica bàsicament a l’Estat espanyol, té el seu origen al Club Natació Barcelona cap a la meitat de…

S’inicià en el patinatge en línia amb el seu pare, l’entrenador del Club Patí Delta Prat Antonio Gómez, i fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 2003-07 Al seu palmarès hi ha set medalles d’or, set de plata i dues de bronze en Campionats d’Espanya de patinatge de velocitat en línia, entre els anys 2001 i 2003, i una medalla d’or en la prova de 10000 m 2006 i en marató 2004 del mateix campionat Amb la selecció espanyola, aconseguí l’or al Campionat d’Europa 2001 i disputà el Campionat del Món 2004 L’any 2005 participà en diverses proves de la Copa del Món…