Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
jocs de fons
Música
En l’orgue, registració formada pel conjunt dels jocs labials, excloent-ne, però, les mutacions i les mixtures.
Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
Ignasi Fiol i Tomàs
Literatura catalana
Escriptor religiós i traductor.
Jesuïta missioner, fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al s XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706
Miquel Miralles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Jaume Montanyés
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes
Magdalena Aulina i Saurina

Magdalena Aulina i Saurina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses
An Lushan
Història
General d’origen no xinès al servei de l’emperador Xuanzong.
Contribuí a rebutjar els txidan i adquirí una gran influència a la cort L’any 755 es revoltà al nord-est i es proclamà emperador Conquerí Louyang i Chang'an, i l’emperador hagué de fugir a Sichuan Fou derrotat pel fill de Xuanzong, ajudat per Guo Ziji, i morí a mans del seu fill l’any 757 Les devastacions i els desastres de set anys de rebellió assenyalaren la fi del període més brillant de la dinastia Tang, la dinastia clàssica de la Xina
Josep Rossell Serrarols
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació
Jaume Tiana Anglí
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935