Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…
agèrat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes americanes, de la família de les compostes, de flors blaves o blanques, cultivades en jardineria pel seu llarg període de floració que dura quatre o cinc mesos; són, però, sensibles al fred.
margaridoia
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, de la família de les compostes, amb fulles simples, espatulades o ovalades, totes en roseta basal, i amb capítols de lígules blanques, purpúries o rosades i de disc groc.
esgrima

L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
peril·la
Alimentació
Botànica
Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d’origen asiàtic, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d’inflorescències allargades i de flors blanques.
Vinferri
Història
Antiga quadra del municipi de Juneda (Garrigues), a l’W de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa (Pla d’Urgell), els també garriguencs de Castelldans i les Borges Blanques, i Puigverd de Lleida (Segrià).
En resta l’església de Sant Jordi de Vinferri
morritort salvatge

Morritort salvatge
dwest (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, de fulles basals ovals, grosses, i fulles superiors lanceolades o bracteïformes, de flors blanques disposades en panícula i de fruits siliculosos.
Creix vora l’aigua o en herbeis humits
martinet ros
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 45 cm, que és de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans
paneret
Botànica
Jardineria
Nom de diverses espècies del gènere Alyssum, de la família de les crucíferes, petits arbusts o herbes anuals o perennes, de fulles simples, enteres, flors grogues o blanques i fruit en síliqua, cultivades com a ornamentals.
juliana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades dentades, de flors purpúries o blanques, oloroses, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua.
És espontània als Pirineus i sovint conreada com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina