Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
Ascensió Figueres i Górriz
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i política.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…
Francesc Roca i Traver
Historiografia catalana
Historiador.
Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…
Emili Beüt i Belenguer
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador d’estudis geogràfics.
Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…
, ,
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
la Panderola
Nom donat al ferrocarril de via estreta que anava d’Onda a Borriana i a Castelló de la Plana.
Joan Baptista Alòs i Peris
Arts decoratives
Ceramista.
Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf…
Santa Eulària de Mallorca
Façana de l’església de Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les…
Cirat
Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina