Resultats de la cerca
Es mostren 2346 resultats
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…
Movimiento Ibérico de Liberación
Partit polític
Grup constituït a Barcelona al desembre de 1971 per l’Equip Teòric i l’Equip Exterior dels Grupos Obreros Autónomos, integrats per joves estudiants.
Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren…
Maria Bohigas i Sales
Literatura catalana
Editora i traductora.
Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor a l’Editorial Planeta i a la…
Jordi Vilaprinyó
Música
Pianista català.
Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna…
Enrique Franco Manera
Música
Crític, musicòleg, compositor i pianista madrileny.
Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…
David Tudor
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…
Ovidi Montllor i Mengual
Música
Cantant i actor valencià.
Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit per Ovidi ,…
Club d’Escacs Terrassa
Escacs
Club d’escacs de Terrassa.
Fundat el 1933, ascendí a primera categoria dels escacs catalans l’any 1940, on s’ha mantingut Integrat al Centre Social Catòlic de Terrassa, és el club que ha participat més temporades en la màxima categoria Fou campió de Catalunya per equips en cinc ocasions 1954, 1964, 1967, 1969, 1972 i subcampió en dotze 1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993, 1998 Guanyà el Campionat d’Espanya l’any 1983 i en fou subcampió el 1969 i el 1971 A títol individual, alguns membres del club foren campions de Catalunya, com Romà Bordell 1948, 1953, 1964, Emili Simón 1975, Xavier…
Se celebra Sant Jordi
Com cada any, se celebra a Catalunya Sant Jordi, festivitat centrada en el llibre La novella de Xavier Bosch, Nosaltres dos , és el llibre en català més venut, seguit de Rosa de cendra , de Pilar Rahola En la categoria de no-ficció, el més venut en català és La vida que aprenc , de Carles Capdevila En castellà, el més venut és la novella Patria , de Fernando Aramburu L’edició del 2017 arriba precedida d’una polèmica arran de la decisió d’entitats culturals catalanes de convidar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte en el qual es demanava la…
taitxí
Altres esports de combat
Art marcial d’origen xinès consistent en una sèrie d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung i basats en la boxa xinesa.
Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de Professors de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina