Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
Alfredo Cristiani
Política
Polític salvadorenc.
El 1968 acabà els estudis d’administració empresarial a la universitat nord-americana de Georgetown Durant els anys setanta esdevingué un important terratinent cafeter i home de negocis El 1979 creà la Fundación Salvadoreña para los Estudios Económicos y Sociales, i el 1984 ingressà a l’Alianza Republicana Nacionalista ARENA, formació que un any després començà a presidir Es presentà com a candidat d’ARENA en les eleccions del març del 1989 i guanyà Napoleón Duarte, del Partido Demócrata Cristiano Partidari de negociar amb el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN, la…
Alvin Eliot Roth
Economia
Economista nord-americà.
Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…
Joan Oller i Cuartero
Música
Gestor cultural.
Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de…
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les…
Manuel Reventós i Bordoy
Economia
Economista.
Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia…
Benet XII
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Fournier
en esdevenir papa (1334-42).
Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana…
Leopold II

Leopold II
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i d’Hongria i de Bohèmia (1790-92) i gran duc de Toscana (Leopold I: 1765-90).
Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències…
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Història
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És…
François Rebel
Música
Compositor, violinista i director francès.
Fill de Jean-Féry Rebel, a tretze anys tocava en l’orquestra de l’Acadèmia Reial de Música i deu anys després obtingué el dret de successió per a ocupar el lloc que deixà vacant el seu pare als 24 Violons du Roi Fou amic íntim del també violinista i compositor François Francoeur El 1726 tocaren plegats al Concert Spirituel i estrenaren l’òpera Pirame et Thisbé , composta per tots dos D’aquesta manera iniciaren una collaboració que durà més de quaranta anys, al llarg dels quals escriviren nombroses obres escèniques Ambdós compositors defensaren Rameau i l’estil francès durant la Querelle des…
Jaume Lluís Garau i Montaner
Historiografia catalana
Militar i investigador.
El 1874 ingressà en l’Acadèmia d’Administració Militar i el 1880 fou destinat a Cuba El 1912 era sotsintendent de campanya de Melilla entre el 1914 i el 1918 fou cap d’intendència i el 1920, intendent de divisió Posteriorment, fou destinat a la regió militar de València fins el 1924 Publicà nombrosos articles de caràcter històric en la premsa de Palma i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul- liana Entre les seves obres cal destacar “Noticias del cautiverio de los franceses en Cabrera”, dins La isla de Cabrera Palma sn “Cartas familiares inéditas de Jovellanos”, dins La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina