Resultats de la cerca

Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat En destaca la pintura catalana i empordanesa dels s XIX i XX Fou creat per un acord municipal del desembre del 1946 i inaugurat el 1947 L’any 1970 es reinstallà en un edifici propi, creat de nova planta Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori Actualment és gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà L’any 1999…

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat, que n'és l’organitzador, hi presenta grups i intèrprets dels Països Catalans, tant consagrats com per als que s’inicien Des d’uns inicis amb un pes significatiu de la Nova Cançó Ovidi Montllor, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, etc ha evolucionat fins a esdevenir acusadament eclèctic, i abastar des del jazz fins a la cançó d’autor en sentit ampli, passant pel rock i el pop , la música popular tradicional, la salsa , el flamenc i els gèneres més experimentals S'hi atorguen els premis Altaveu als artistes, entitats i iniciatives que…

Dels 25000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general hi destaquen algunes colleccions publicacions periòdiques, francmaçoneria, colonialisme, federalisme, partitures, etc i exemplars únics com les actes i correspondència de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional, i manuscrits i impresos diversos Tancada del 1939 al 1967, fou reoberta com a biblioteca popular per acord de l’ajuntament i la diputació des del 1975, però, és considerada com a biblioteca d’investigació, especialitzada en la cultura del segle XIX, i en història dels moviments obrers i de…

Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de la…

Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Estudià solfeig i violí amb B Valero a Carcaixent i el 1942 es traslladà a València, on inicià estudis de cant amb F Andrés El 1951 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual recorregué diversos teatres de la Península Ibèrica, i al cap d’un any estrenà a Saragossa la sarsuela Aragón, tierra bravía , de S Rovira Actuà sovint al costat de figures com M Espinalt, M Redondo, P Civil i P Lavirgen Aplaudit per públic i crítica en les seves actuacions arreu de l’Estat espanyol, el 1966 fou contractat per Televisió Espanyola com a cantant líric en diversos programes musicals Es retirà el 1968 i…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…

El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…

L’organitza l’Ajuntament de Barcelona dins el programa de les festes de la Mercè El seu impulsor fou Rafael Salvadó, president de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell d’Aeromodelisme, que l’any 1992 activà una exhibició de vol teledirigit El 1993 s’inclogueren vols amb avioneta Des dels seus inicis l’Aeroclub Barcelona-Sabadell s’encarrega de la coordinació, amb Pepe Rubira com a màxim responsable fins el 2008 Considerat com un dels espectacles aeronàutics més importants d’Europa, és conegut sobretot per les actuacions d’acrobàcia aèria Hi han participat des de campions del món d’…