Resultats de la cerca

Situació Edifici en ruïnes i sense coberta, amb clivelles que comprometen la conservació dels murs Arxiu Gavín L’església de Sant Cristòfol és al centre del poble semiabandonat de Puimanyons, situat als afores de la Pobla de Segur, prop de l’entrada a la vila per la carretera que ve de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG318788 Per anar-hi cal agafar una pista que passa per les piscines municipals de la Pobla, i en uns 2 km arriba a Puimanyons JAA Història Si bé el castell de Puimanyons apareix documentat a mitjan segle XI, de l’església de Sant Cristòfol només sabem que, almenys…

Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat

S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes

L’empresa de productes informàtics Microsoft treu al mercat nord-americà Windows 98, la nova versió del seu sistema operatiu El nou producte es posa a la venda sense el desplegament publicitari del seu antecessor, Windows 95, i arriba al mercat després de mesos de litigi amb l’Administració nord-americana, que ha interposat demandes contra Microsoft per violar les lleis contra el monopoli Windows 98 es comercialitzarà a Espanya a partir del 23 de juliol

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius

És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle

Actuava d’interior i d’extrem esquerre La temporada 1911-12 arribà al Futbol Club Barcelona procedent de la Gimnástica de Madrid La campanya següent jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Però retornà al Barcelona 1913-15, amb el qual disputà 66 partits i marcà 28 gols Guanyà la Copa 1912 i la Copa Pirineus Orientals 1912 La temporada 1915-16 jugà amb el Centre d’Esports Sabadell Fou alineat dues vegades amb la selecció catalana

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955