Resultats de la cerca
Es mostren 4166 resultats
Juan Rodríguez de la Cámara
Literatura
Escriptor en llengua castellana, conegut també amb el nom de Juan del Padrón
.
Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena
Sebero Altube Lertxundi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i lexicògraf basc, puntal científic del renaixement literari del començament del segle XX.
El 1918 fou un dels dotze primers membres de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Escriví innombrables articles, opuscles i llibres sobre aspectes gramaticals del basc — Erderismos 1929, La vida del éuskera 2 volums, 1934-36—, en què es distingeix com a defensor d’un idioma popular i científic, en contra del corrent dominant de la seva època, que era purista i neologista En definitiva, el seu criteri ha prevalgut També fou director de l’Orfeón Guernikés des del 1922
Manuel Girona i Rubio
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista
cante jondo
Música
De l’adjectiu hondo.
Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils
herophon

Herophon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), que és generat per un conjunt de llengüetes metàl·liques lliures accionades per aire aspirat, col·locades dins una caixa de fusta quadrada d’uns 50 cm de costat.
El suport del programa és un cartó perforat de forma quadrada que s’acciona amb una maneta lateral que comanda el mecanisme lector i les manxes que generen l’aire La seva invenció, vers el 1880, es deu a la indústria alemanya de construcció d’instruments, que, simultàniament, fabricà diversos instruments mecànics de saló amb llengüetes lliures semblants, anomenats ariosa , ariston , intona , kallisto o manopan Generalment posseeix vint-i-quatre llengüetes, que vibren gràcies a un corrent d’aire aspirat per unes manxes
Francesc Izard Gavarró

Francesc Izard Gavarró (a la dreta)
Arxiu F. Izard
Esquí
Esquiador alpí i dirigent esportiu.
Fundador del Club Alpí Falcó, de Sabadell, també fou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1983-95 Durant el seu mandat creà les lligues catalanes, en les modalitats d’esquí alpí i d’esquí de fons, i integrà a la federació altres esports d’hivern com els salts d’esquí 1986, el trineu amb gossos 1991, el patinatge artístic 1992 o l’hoquei sobre gel 1995 Fou un dels millors esquiadors veterans catalans corrent unes trenta curses per temporada
línia de contacte
Electrònica i informàtica
Transports
Línia de transport del corrent elèctric per a l’alimentació de les locomotores elèctriques.
Hom empra el sistema de catenària, el més generalitzat, o bé un tercer carril aïllat de terra, sistema emprat especialment en els trens metropolitans
reculant
Lloc d’un riu on l’aigua va en sentit contrari al del corrent.
reactiu | reactiva
Electrònica i informàtica
En corrent altern, dit de la magnitud que no correspon a cap potència real.
oclusiva
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es caracteritza, articulatòriament, per una interrupció completa del corrent fònic.
En català, són fonemes oclusius p, t, k i b, d, g, al costat de ž, s, z, considerats també oclusius o, més descriptivament, africats, és a dir, com una successió d’un moment oclusiu i un moment fricatiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina