Resultats de la cerca

Pertanyent a una família de gran tradició musical, primer fou deixeble de Jean Lafon i més tard es matriculà al Conservatori de Saint-Germain-en-Laye, on estudià amb José Sierra Completà els seus estudis als Estats Units, amb Charlie Byrd 1966-67, i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1968-70, amb G Gelmetti Ha desenvolupat una carrera de solista internacional que l’ha dut a més de 200 països i ha actuat al costat d’orquestres simfòniques i bandes de jazz Debutà al Carnegie Hall de Nova York el 1972 i ha actuat a les sales de concert més importants del món Ha enregistrat tots els quintets…

Fou alumne d’Ernst Moravec, Firmin Touche i Peter Rybar Estudià musicologia a la Universitat de Viena, ciutat on debutà l’any 1944 Fou membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric 1955-56 i primer violí del Nou Quartet de Zuric El 1965 fundà la Capella Acadèmia de Viena, amb la qual s’ha dedicat fonamentalment a la interpretació de la música del segle XVIII Des del 1958 és professor de viola i violí de la Hochschule de Viena Ha estat també professor convidat a les universitats de Geòrgia i Illinois i ha enregistrat concerts de Bach, Haydn, Tartini i Vivaldi i sonates de compositors barrocs i…

Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts arreu del món, en solitari o formant part d’un conjunt de cambra,…

Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M Ravel El 1919…

Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les Corts amb el partit Barça-…

Llicenciat 1976 i doctorat per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en medicina interna, oncologia i medicina palliativa, camp al qual s’ha dedicat intensament, tant en la docència com en la recerca i la planificació Cap del servei de Cures Palliatives de l’Institut Català d’Oncologia des del 1991 fins al 2008, posteriorment fou designat director de l’Observatori Qualy d’aquest institut L’any 2011 fou designat president del consell assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció a la Cronicitat PPAC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya El 1998 fou…

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol…

Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels…

Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera JoMV És un…