Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, en l’actual cementiri Fou una sufragània de la canònica de Sant Vicenç, i durant un temps acollí una comunitat femenina de donades que es deurien regir per la regla de sant Agustí, que els hauria donat l’abat de Sant Vicenç L’església és documentada des del 1156, quan Ramon de Cardona, en el seu testament, feu una deixa a l’església de la Santíssima Trinitat El 1161 el vescomte Ramon feu una altra deixa en aquesta església El 1288 es coneix l’existència d’una comunitat femenina, presidida per una priora anomenada…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten greus…

El castello illo de Nercha amb tots els seus termes i pertinences fou adscrit l’any 1090 al castell de Calassanç pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual se’l reservà en la infeudació que féu de l’esmentada fortalesa de Calassanç al comte Ramon IV del Pallars Jussà Es tractava, per tant, d’un alcàsser secundari en el sistema militar de la vall de la Sosa, bé que en aquells moments la seva possessió devia tenir un alt valor estratègic Hom sap que el comte Ermengol IV d’Urgell el va conquerir durant la mateixa campanya que el portà a conquerir Calassanç i, probablement, el va fortificar Després…

Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del qual foren…

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al Congrés de Viena…

Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres…

Inicià els estudis de guitarra amb Eugenio Rodríguez Pascual i, quan la seva família es traslladà a Sant Sebastià, els continuà amb Luis Soria A Madrid es perfeccionà amb Daniel Fortea, i el 1914 debutà al Teatre Arriaga de Bilbao El 1920 collaborà en un concert a Madrid amb Manuel de Falla Un any després feu la seva primera gira per l’Amèrica del Sud, on tornà el 1929 en una segona gira També es presentà a París 1926, a Alemanya 1927 i a Anglaterra 1928 Des del 1935 fou catedràtic del Conservatori de Madrid L’any 1940 estrenà a Barcelona el Concierto de Aranjuez , de Joaquim…

Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941 El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya Palma, 1952 El 1955, per petició de…

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista…

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972…