Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó
Història
Comte de Caltanissetta.
Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni
Dolors Bonella i Alcánzar

La Monyos
Sociologia
Personatge popular del Barri Xinès de Barcelona, coneguda com la Monyos.
Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona
Margaret Mazzantini
Literatura italiana
Escriptora i actriu italiana.
Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Amélie Nothomb
Literatura francesa
Escriptora belga en llengua francesa.
Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa
concòrdia de Monteagudo
Història
Pacte signat a Monteagudo (Sòria) entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella, el 29 de novembre de 1291, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.
Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans com s’esdevingué més tard a Tarifa Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina
Teresa de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1521-62).
Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (Ponç II de Cabrera) i d’Àger (1132-~44), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família
Guillema de Cabrera
Història
Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó, muller de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.
Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I
Demetrios Rendi
Història del dret
Notari grec.
Exercí a Atenes durant més de trenta anys Fou un dels pocs ciutadans grecs que es mostraren lleials als catalans, fet pel qual Pere III de Catalunya-Aragó el recompensà amb la ciutadania catalana i amb possessions a Atenes i a Tebes Rendi defensà activament Mègara 1374 contra Nerio I Acciaiuoli, tot i que aquest era l’amant de la seva filla Maria, però no pogué impedir la caiguda de la ciutat El 1380 fou nomenat canceller reial a Atenes En caure la ciutat 1388 prosseguí exercint-hi de notari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina