Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de capelles de…
trenca
Indumentària
Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès.
espatlla
Disseny i arts gràfiques
Part del caràcter tipogràfic que va des del final de l’arbre fins a la base de l’ull.
palmatisecte | palmatisectea
Botànica
Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions que arriben fins al punt d’inserció del limbe amb el pecíol.
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de les…
caulicle
Art
En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys que surten del fullatge inferior i pugen fins a l’àbac.
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja
sediments batials
Mineralogia i petrografia
Sediments dipositats a la zona batial, constituïts pels materials més fins procedents dels continents, especialment margues, gresos i calcàries.
No hi sol haver gaires canvis de composició en el sentit vertical, però hi ha canvis de fàcies en el sentit horitzontal
hora babilònica
Hora igual a la vint-i-quatrena part del dia, segons l’ús babilònic transmès fins a l’actualitat.
terral
Meteorologia
Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des del vespre fins a mig matí.
És degut al refredament de la terra respecte a la mar, durant la nit Feia un terral fresc i seguit Vent terral