Resultats de la cerca
Es mostren 11043 resultats
Albert de Saxònia
Cristianisme
Deixeble de Joan Buridà, professor i rector a les universitats de París i de Viena, i, des de l’any 1366, bisbe de Halberstadt.
Continuà les investigacions de Buridà sobre la “teoria de l’ímpetu”, i es preocupà especialment d’explicar la força de la gravetat, i d’estudiar la relació entre la velocitat, l’espai i el temps D’ell s’han conservat valuosos estudis lògics, que mostren la influència d’Ockham
Immaculada Herrera i Latorre
Literatura catalana
Poeta.
Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
serra de les Agulles
Serralada
Serralada situada als límits de la Ribera Alta (la part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira) i de la Safor (Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna).
Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament
A Còrdova es crea la Federació Nacional de Treballadors del Camp
Es crea a Còrdova la Federació Nacional de Treballadors del Camp amb assistència de delegats catalans i valencians Posteriorment se celebren també congressos a València i a Vilanova i la Geltrú Fins l’any 1919, en què ingressa a la CNT, té força afiliats a Catalunya i al País Valencià
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
mieloma múltiple
Patologia humana
Neoplàsia maligna caracteritzada per la proliferació de cèl·lules plasmàtiques en el moll de l’os, les quals produeixen un tipus determinat d’immunoglobulina (IgG, IgA, IgD o IgE).
És una malaltia, pròpia de persones més grans de 40 anys, que ocasiona dolors ossis amb múltiples lesions osteolítiques, hipercalcèmia, anèmia, insuficiència renal S'associa sovint amb l'amiloïdosi A voltes, es manifesta com un tumor localitzat en un os concret i, aleshores, el seu pronòstic és força més benigne
zande
Etnologia
Individu d’un poble sudanès, de llengua ubanguiana, que habita a la república del Sudan, entre els rius Bomu i Uele.
Els zandes estan organitzats en clans exogàmics, patrilineals i totèmics, mentre que l’aristocràcia bandja , vungura és estrictament endogàmica L’economia es basa en l’agricultura tenen tècniques força perfeccionades d’entallar la fusta i de metallúrgia Hom ha volgut fer derivar el nom de nyam-nyam de llur antropofàgia tradicional
Deba

Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
atàxia medul·lar
Patologia humana
Atàxia causada per afectació de la sensibilitat profunda que va pels cordons posteriors de la medul·la espinal i comporta una pèrdua de la sensibilitat postural de les extremitats inferiors motiu de l’atàxia.
L’individu camina bruscament, deixant caure els peus fortament sobre el taló L’estàtica també és força alterada obligat l’atàxic a mantenir la posició erecta dempeus, el tronc oscilla entorn del seu eix gravitatori Es veu sobretot en la tabes, però també en l’anèmia perniciosa i altres malalties
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina