Resultats de la cerca

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967 La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novelles en català i en francès

La singularitat del sistema polític luxemburguès, que en ple segle XXI encara reserva la prerrogativa de sanció legislativa a la monarquia, representada pel Gran Duc de Luxemburg, sembla que arriba a la seva fi La negativa del Gran Duc a sancionar i promulgar la llei de despenalització de l’eutanàsia, que es va votar al Parlament, va fer que, el 2 de desembre, el primer ministre Jean-Claude Juncker anunciés la propera reforma de la constitució per posar fi al penúltim vestigi medieval de la política europea

Relació de personatges destacats de l'any 2014 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Caddy Adzuba El 24 d’octubre, la periodista i activista pels drets humans congolesa Caddy Adzuba va rebre el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia Caddy Adzuba © Fundación Euroárabe Isamu Akasaki El 10 de desembre, l’enginyer electrònic japonès Isamu Akasaki va ser guardonat amb el premi Nobel de física Haydar al-Ibadí El 12 d’agost, el polític iraquià Haydar al-Ibadí va ser nomenat primer ministre de l’Iraq Pedro Luis Alonso Fernández Al juliol, el…

Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera

Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185

Practicà la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin Competí pel RCD Espanyol i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1951 i tres vegades campió d’Espanya de marató 1955, 1960, 1962 Amb la selecció espanyola, disputà sis edicions del Cros de les Nacions i aconseguí la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans 1962 Veí de Rubí des dels 19 anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme